Tecnoautobiografia

El meu primer contacte amb les noves tecnologies va ser un curs d’informàtica amb llenguatge BASIC. Després d’aquest contacte volia tenir el meu propi ordinador, un Amstrad amb la cinta de cassette incorporada on el jocs trigaven uns 30 minuts en carregar, però el meu somni es va veure frustrat quan la meva avia va posar la condició de fer la comunió.

Havia d’escollir..dos anys de catequesis, comunió i regal d’ordinador per entrar a formar part de la era digital, o apuntar-me a les llistes dels nois no creients i continuar estancat en la era analògica..com ja tenia consciència (9 anys) vaig escollir la segona opció, però hem vaig quedar sense ordinador, i la inserció a les noves tecnologies va haver d’esperar uns anys més.

Després recordo que vaig heretar d’algun familiar llunyà de la meva mare, un processador de textos, per que allò no era ni un ordinador, tenia la pantalla verda i anava amb disquets però només tinc records de fer-lo servir per fer algun treball de l’escola i imprimir-lo en una màquina que ocupava mitja habitació i feia una soroll insuportable.

Quan la meva germana gran va cobrar el seu primer o segon sou, va comprar el primer gran ordinador que va entrar a casa, no recordo exactament si era un 386 o un 486, només tinc el record que feia un soroll impressionant cada cop que l’engegaves i carregava el Windows 98..semblava que anava a explotar l’ordinador, però malgrat això, a nosaltres ens semblava increïble la pantalla color i poder fer servir el Word, tal i com ho feien els meus companys de classe.

La meva mare no ens deixava jugar amb l’ordinador, així que en aquest sentit em vaig quedar una mica enrere, però mica en mica anava adquirint coneixements bàsics quan s’espatllava la memòria ram i amb tota la curiositat desmuntàvem la caixa i intentava canviar-la. Una vegada recordo que quasi cremo la placa base per que vaig muntar la ram al revés, mira que és difícil, per que no només té una posició, però va passar, sort que la placa va sobreviure i la meva germana no es va arribar a assabentar, això sí, vaig haver de comprar una altra ram per que la anterior l’havia cremat. També recordo canviar el disc dur per un que em van donar a l’escola, un company amb molta pasta que el va canviar, allò em va sortir a la primera (ja veus, només s’han de connectar els cables). El disc dur era d’1Gb i recordo que era la bomba.

Aquests van ser els meus primers “pinitos” amb la tecnologia dels ordinadors, després ja van arribar els pentiums 1, 2, 3 i 4 i després l’any 2002 em vaig comprar el meu primer portàtil, ja podeu imaginar com es, pesa cinquanta quilos, això si, que encara dura..i aquest si que es veritat que li ha passat de tot, donar-li format per culpa de mil virus, instal·lació del wiffi extern (perquè lògicament no va integrat), connectar a altres ordinadors per passar informació perquè està ple...etc. però també es veritat que així també s’aprèn, poc a poc per això, perquè reconec que em costa molt i potser em passo hores i hores per canviar tot això que us he dit, i a vegades m’he passat molt temps per descobrir alguna xorradeta que es pot fer en deu minuts, i em fa ràbia..la última he estat fa pocs dies, quan intento aconseguir un certificat de seguretat per poder descarregar-me alguns arxius meus de la pàgina de la seguretat social i que no hi havia manera, vaig estar tres dies per aconseguir-ho, però bueno..ningú neix ensenyat, oi?